Osteopatia pediàtrica

Una especialització de l’osteopatia amb tècniques adaptades a nounats, bebès i infants. Quan el part ha estat traumàtic pel nadó una intervenció de l’osteòpata pot ser de gran ajuda per millorar el seu benestar.

Les tècniques manuals i el tacte de l’osteòpata són una eina molt eficaç en el tractament pediàtric. Nounats amb tortícoli congènita, bebés amb còlics o infants amb otitis recurrent són alguns exemples de casos que responen molt bé al tractament osteopàtic.

El diagnòstic i tractament d’alguns bloquejos o desequilibris en aquestes primeres etapes de la vida pot portar un benefici molt gran a les etapes posteriors.

Osteopatia i nounats

 El terme nounat fa referència a l’etapa entre el naixement i les 4 setmanes de vida.

La natura és sabia i tot està preparat perquè el naixement es produeixi en el moment en què el fetus és el màxim de madur possible sense que sigui massa gran per poder sortir. Almenys és així en la majoria dels casos.

L’estructura cranial del nounat a terme està preparada per suportar les forces de pressió que actuen sobre ella durant el part. El crani es comprimeix i després es va descomprimint gràcies a les forces internes que actuen sobre l’estructura, amb l’ajuda de la pròpia respiració i el moviment de succió.

A vegades la fisiologia del part no es desenvolupa de la millor manera, aleshores podem trobar que les forces que han actuat sobre el crani, les vèrtebres cervicals, les clavícules o la pelvis del nadó han excedit la seva capacitat de recuperació.

Quan el part ha estat veritablement traumàtic pel nounat una intervenció de l’osteòpata durant els primers dies de vida pot ser de gran ajuda per millorar el seu benestar. En condicions més normals en les que no hi ha sospita de part traumàtic recomano una sessió de revisió just passada la quarantena.

Quan cal portar un nounat a l’osteòpata?

  • Sospita de part traumàtic o complicat.
  • Ús de fòrceps, espàtules, ventoses… Part “excessivament assistit”.
  • El crani no recupera una forma “normal” en pocs dies.
  • Plora de manera continuada, sense motiu aparent.
  • Dificultat per succionar.
  • Sospita d’alguna dificultat respiratòria.

En aquesta primera revisió podem detectar i tractar molt fàcilment petits desajustos causats pel part o per una mala posició intrauterina. Si no es tracten, es poden anar arrossegant al llarg de les diferents etapes de la vida.

Osteopatia i bebè

El bebè menja i dorm… i plora enèrgicament quan té una necessitat bàsica. També comença a explorar el món amb una mirada viva i curiosa, a comunicar-se amb sons, a bellugar el seu cos…

Quins senyals ens poden fer pensar que cal portar un bebè a l’osteòpata?

  • El bebè plora molt sense motiu aparent
  • Dorm amb el cap o el cos sempre amb la mateixa posició
  • Té una deformació cranial (plagiocefàlia)
  • Té un ull més petit que l’altre
  • Obstrucció del conducte lacrimal
  • Sembla que tingui dificultat per girar el cap a un costat
  • Té refluxos excessius
  • Ha patit una o més crisis respiratòries (bronquiolitis, pneumònia)
  • Moviment asimètric de cames o braços
  • No gateja o fa un gateig asimètric
  • Té un gran restrenyiment
  • Còlics…

Osteopatia i infància

L’infant amb la seva pròpia curiositat i ganes d’aprendre va creixent i desenvolupant al màxim les seves habilitats psicomotrius intel·lectuals i relacionals.

El motiu més freqüent de consulta a l’osteòpata a la infància són les otitis recurrents. L’èxit del tractament osteopàtic és molt alt. L’osteòpata que sempre té una visió global del pacient aprofitarà la mateixa sessió per fer una revisió completa de l’infant.

En aquesta etapa de la vida l’osteòpata ha de vetllar pel correcte alineament d’una columna vertebral en contínua transformació i creixement. Una petita asimetria de tensions o un petit moldejament en una criatura es pot convertir en una gran desviació de columna en l’adult. Per aquest motiu és molt recomanable fer una revisió en el bebè o l’infant.

L’escoliosi se sol manifestar a l’adolescència quan la velocitat de creixement es dispara, però la detecció i el tractament correcte en etapes prèvies de creixement en redueixen molt les conseqüències.

Motius freqüents de consulta en infants:

  • Otitis repetides
  • Crisis respiratòries
  • Mal recolzament de peus al caminar
  • Revisió d’un infant que no ha gatejat
  • Cefalees
  • Mal formacions toràciques (pectum excavatum)…